Joves representants: canviar la universitat des de dins

Desembre 4, 2009 at 4:34 pm 1 comentari

 

Com pot ser que hi hagi professors que triguin mesos a donar els resultats de treballs i exàmens? Per què hi ha unes optatives i no unes altres? Per què els itineraris tenen assignatures al matí i a la tarda? Per què això i per què allò altre? I, per què aquestes preguntes, aquesta incomoditat, aquestes queixes es queden, massa vegades, en conversa de passadís o de bar?

Són moltes les queixes, les aportacions i els matisos que els i les estudiants volem fer a la Universitat (aquesta que volem seguir adjectivant de pública i de qualitat), i sobretot a les facultats particulars; ja que és la realitat que ens toca més de prop; la que més bé coneixem i la que ens afecta al dia a dia. Sovint, però, no sabem on fer-les, a qui fer-les, o com transmetre-les.

Potser hem omplert algun full de reclamació a la gestió acadèmica a la facultat. Hem anat a tutories a queixar-nos quan no ens han respectat uns percentatges d’avaluació. A títol individual, o fins i tot de grup classe, intentem que se’ns respectin els nostres drets. Malgrat això cal anar més enllà, entendre que el que cal defensar i el que cal canviar va més lluny del nostre cas anecdòtic i particular. Que molts dels problemes amb els que ens topem són problemes compartits i que val la pena buscar respostes i solucions conjuntes i consensuades i no pedaços per anar tirant.

Crec jo que, el primer que cal fer és prendre consciència que allò que ens afecta també és susceptible d’afectar a altres companys i companyes. Adonar-nos que som, o hem de ser, agents actius a la universitat. Que hi podem dir la nostra, que hem de dir la nostra. El que passa és que sovint no sabem on fer-ho, o com fer-ho. Els i les estudiants tenim veu i vot en els òrgans que prenen les decisions de les facultats (les Juntes, el Claustre –on es decideixen, per esmentar algun exemple, els pressupostos de la facultat, i els horaris de les assignatures).

Els i les estudiants que hi van com a representants de la resta s’elegeixen a través d’unes eleccions. A les eleccions (tot i que depèn molt de cada facultat particular) s’hi presenten diferents organitzacions d’estudiants. Pots votar-los i, sobretot, pots afegir-t’hi. Com? Primer de tot, recomano, informant-te de quines organitzacions hi ha a la teva facultat, mirar què han fet, què volen fer, quins són els seus objectius i la seva manera de treballar. Gran part d’aquestes organitzacions tenen pàgines web i es reuneixen setmanalment a la mateixa facultat, per tal de parlar del que han fet, de com van els projectes que tenen en marxa i de que més poden fer per millorar la facultat.

A més a més, a part del vot que tenen els i les estudiants elegits, cal promoure espais perquè tothom pugui expressar la seva opinió i sobretot, perquè el vot dels representants dels estudiants vagi acord amb les necessitats i els interessos d’aquells estudiants que els han escollit.

El que cal doncs és unir les veus de les queixes, la voluntat de la transformació per poder-les presentar i defensar amb més força, contundència i suport.

Més enllà de les facultats també hi ha organitzacions estudiantils. Formades per tota aquella gent que comparteix una manera de veure el món i una concepció de la universitat que l’empeny a transformar-la. És el cas de Joves d’Esquerra Verda que té molt a dir sobre la universitat i el que hi passa, i que ho diu. Ho diu a través de les idees que llença i defensa, del material que reparteix, dels actes que organitza, de les taules rodones, del treball conjunt amb d’altres col·lectius. Defensa una universitat més transparent i democràtica, una universitat en la que hi prevalguin els interessos socials i no econòmics, així com la igualtat d’oportunitats.

I ho fa d’una forma totalment oberta i participativa, on qualsevol estudiant amb les mateixes inquietuds, els mateixos reptes i uns valors compartits a l’hora de dissenyar respostes hi té lloc.

Júlia Mas Maresma

Entry filed under: Uncategorized.

JEV-UAB reparteix preservatius en motiu del Dia Mundial contra la SIDA La política universitària institucional sí que serveix, i tant!

1 comentari Add your own

  • 1. gerard  |  Desembre 4, 2009 a les 5:10 pm

    Molt bona aportació, intentaré fer-vos arribar les meves experiències a Comunicació per tal que les pengeu.

    Una abraçada!

    Respon

Deixa un comentari

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed