Joves d’Esquerra Verda-JEV sempre hem denunciat que la immigració està sent emprada com a arma política i eina per fabricar vots. Per aquesta raó, i per reflexionar sobre determinats clixés i denunciar la conducta d’alguns grups polítics i mitjans de comunicació, l’organització política juvenil de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha volgut celebrar un debat sota el títol “Immigració: realitats, mites, oportunitats i eines”.

“El discurs racista està, cada cop més, en boca de personatges de grups de la dreta com el Partit Popular i Convergència i Unió, però també el sentim de grups suposadament progressistes”, ha assegurat Gerard Domínguez, coordinador de JEV de la UAB. “A més a més, que les grans corporacions mediàtiques alimentin aquest discurs fa un trist favor a la percepció ciutadana”, ha afegit.

Durant el debat, han intervingut tres ponents. En primer lloc, Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, ha constatat que els moviments migratoris són tan antics com la civilització, que els necessitem i que, sens dubte, la balança es decanta al favor del país receptor. Després, Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme, ha destacat la feina que es fa des del Tercer Sector, com per exemple la manifestació que el 19 de març lideraran sota la plataforma Diguem Prou!. Finalment, Alex Amaro, d’ICV de Barcelona, ha destacat la feina feta per l’organització d’esquerres i ecologista i la necessitat d’adoptar canvis de model per tal de poder garantir que autòctons i nouvinguts tinguin els mateixos drets i deures.

Joves d’Esquerra Verda a la Universitat Autònoma ens manifestem frontalment en contra del nou Pla Docent que el deganat encapçalat per Salvador Cardús intenta aprovar. Entenem que la supressió de dos torns, matí i tarda, sacrifica tota aquella gent que té necessitat de treballar i es busca l’elitització de la universitat a canvi d’expulsar-ne les classes més populars.

Per això, JEV-UAB ens sumem a les mobiltizacions de les properes setmanes per a la defensa de la Universitat Pública i el model social d’educació superior.

En primer lloc s’ha realitzat una concentració a la Plaça Cívica de la Universitat, on s’ha mostrat una pancarta i s’han cridat consignes, i més tard s’ha ofert una xerrada amb integrants de la flotilla i altres defensors de la causa palestina.

Joves d’Esquerra Verda hi hem participat i hi hem donat ple suport, amb la convicció que la Universitat és un lloc òptim per a les reivindicacions relacionades amb la solidaritat, la justícia i la pau.

Avui, divendres 9 d’abril, ha tingut lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona l’acte “”Feminicidis: de Ciudad Juárez al problema global”, amb l’eurodiputat d’ICV i vicepresident del Grup Verd Europeu Raül Romeva. En aquesta xerrada-debat, hem pogut parlar de la situació de la dona en el món actual, enfocat específicament en el feminicidi -i, més concretament, en Ciudad Juárez- però molt obert a d’altres perspectives, com la que tenim a l’estat espanyol, al nord d’Europa, així com la feina que ha fet i està fent el Parlament Europeu -o els seus grups progressistes- al respecte. També hem reflexionat al voltant de diversos elements que ens envolten a la nostra vida diària i, sense adonar-nos-en, perpetuen més en nosaltres i el conjunt de la societat les pràctiques sexistes que des de JEV i ICV condemnem i, no menys important, combatim.

Hem volgut fer constància del fet que, malgrat es digui que la crisi sobretot afecta els homes, la crisi -com bé hem reivindicat des de Joves- té rostres de dona, i que moltes dones que han finit treballs temporals (on són una gran majoria) no són tingudes en compte, com tampoc la seva precarietat laboral ni el seu cost més barat com a mà d’obra. Adicionalment, hem tingut l’ocasió de parlar sobre el funcionament del Parlament Europeu, de les innovacions que aporta el Tractat de Lisboa i altres assumptes que l’eurodiputat i company ens ha explicat amb la màxima proximitat desitjable.

Gràcies a tothom, i gràcies Raül!

Aquest dimecres 24 de Març hem rebut a la Universitat Autònoma a dos joves palestins que ens han il·lustrat sobre la situació que la joventut i la població en general pateixen als territoris Palestins. Aquest acte s’emmarcava dintre de la setmana temàtica sobre Palestina que hem impulsat des de Joves d’Esquerra Verda, i que ens ha dut avui a dur una tirallonga de propostes al Vicerectora de Relacions Internacionals i ha fer la ja esmentada xerrada-debat.

És necessari destacar que la reunió amb la vicerectora la valorem com a positiva i ens dóna perspectives optimistes de cara a complir part dels punts que hem posat sobre la taula, entre ells els de la col·laboració entre grups de recerca, la mobilitat estudiantil i la de celebrar un dia de suport al poble palestí. En qualsevol cas, cal ara emplenar de contingut les diferents propostes ofertes per nosaltres i veure fins a quin punt podem obtenir la col·laboració de la Universitat Autònoma.

Més tard, a les 13.30h, ha tingut lloc l’acte ·”Ser Jove a Palestina avui”, en virtut del qual els estudiants de la comunitat universitària de la UAB han pogut escoltar els dos testimonis que hem dut. Han explicat com és la vida quotidiana als territoris ocupats, quina ha estat l’evolució de la seva no-convivència amb Israel i quines solucions hi proposaven, solucions que considerem justes. Entre elles, hi trobem la creació d’un estat palestí al costat d’un estat jueu o israelià, i en qualsevol cas són mesures que busquen únicament una cosa: la pau. Aquesta és bàsica per a una vida digne, una educació de qualitat i un desenvolupament real.

Animeu-vos-hi!

No és cap secret per als estudiants de la UAB que, darrerament, la sortida dels Ferrocarrils s’omple periòdicament de revisors amb la intenció d’enxampar tots aquells que no paguen el bitllet corresponent. La pregunta que cal plantejar-se és: per què hi ha gent que opta per no pagar el bitllet?

La resposta fàcil és dir que els joves que decideixen no pagar aquest servei públic pequen d’espavilats, i sovint s’argumenta que cal vigilància als transports públics per a multar tots aquells que no abonen la suma requerida. Però cal tenir en compte una cosa, i aquesta és el preu abusiu dels bitllets de ferrocarrils, extensible (cal dir-ho) a tots els transports públics de Catalunya.

Des de Joves d’Esquerra Verda defensem el transport públic, i per tant que els ciutadans compleixin el seu deure de pagar el bitllet, però no a aquest preu. No donem suport a la pressió que s’està exercint sobre un estudiantat obligat a pagar preus inassequibles per viatjar a la universitat, atès que pot arribar a resultar una inversió més costosa el viatge a la universitat que aquesta mateixa, la qual cosa és una paradoxa inassumible.

Cal pactar, promoure i lluitar per un transport públic, assequible i de qualitat, i sense aquests tres requisits no podem exigir als estudiants que paguin el seu bitllet quan no s’ho poden permetre. El preu del transport públic no pot ser un filtre de classe que impedeixi als menys afortunats d’accedir a institucions d’educació superior, facilitant així la reproducció social de patrons educatius i laborals que són contraris a la igualtat entre les persones.

En aquests dies de copiosos dinars i sopars familiars un dels temes més recurrents ha estat el de la corrupció, havent fet balanç dels nombrosos casos a les Illes (tant del PP com d’UM) apuntant molt sovint que tots els polítics son iguals i que son uns lladres tots.
En aquest sentit, m’agradaria apuntar que en totes les professions i oficis, en totes, hi ha una proporció de persones corruptes sense que això derivi en contra de l’imatge de tot el col·lectiu. Parlam des de metges fins a dependents de botigues, passant per pilots d’avió o policies. Clar està que la rellevància en els afers públics és més important per la quantitat de diners que es manejen i també perqueè, cal no oblidar-ho, aquests doblers son eminentment de tothom.
A més, la corrupció és una xacra que es dona, en major o menor mesura, per tot el món i que s’ha donat sempre. A l’Estat Espanyol, per exemple, també s’ha donat sempre, s’ha perfeccionat en les successives restauracions borbòniques en que els dos partits s’anaven tornant en el poder i seguien els interessos dels diferents cacics locals. Més tard aquest fenomen ha tengut els seus màxims exponents en les dictadures de Primo de Rivera i de Franco on els cacics s’havien vestit de militars, de capellans o de falangistes.
Més tard, havent mort el darrer dictador, a Espanya molts dels seus subdits es fan dir ara democràtics amb noves sigles com AP (PP) o UCD (de la qual, en part, en sorgirà UM) i s’aferren al poder per no perdre privilegis. Essent així, i havent ensenyat aquests personatges als seus companys de partit més joves i també a alguns d’altres formacions les tècniques de la corrupció, aquesta tendència s’ha mantingut i, crec jo, s’ha anat reduït considerablement des dels temps de la dictadura. El que passa es que ara, per una banda, els fiscals investiguen una mica més aquests assumptes (encara ho haurien de fer molt més) i els mass media s’han fet ressó d’aquests fenòmens, donant-se així un paral·lelisme amb la violència de gènere, que també s’ha donat sempre però en els darrers anys la societat ha pres certa consciència sobre aquests afers.
A més, la mala imatge que s’ha estès cap al col·lectiu fa que les persones valuoses però potencialment més honrades se’n allunyin, deixant pas a les persones amb un perfil formatiu més baix i amb trets més cínics i potencialment més corruptibles.

Joan Miquel Roig Mestre

www.histeries.com

El Reglament presentat per la Comissió Gestora, via una Comissió de Reglament que havia de portar una proposta de consens a la Junta, va perdre el suport estudiantil a la tercera reunió. Va ser quan la Gestora va considerar que algunes de les seves propostes eren innegociables i els representants dels estudiants no hi vam votar a favor.

S’iniciava llavors un curt però intens període on els representants dels estudiants vam redactar una proposta alternativa de reglament, que modificava mínimament l’actual però que s’adaptava perfectament a les necessitats del nou context esmentat. Els canvis eren mínims per tal que suposés un impàs fins a la proclamació d’una Junta representativa de la nova realitat facultativa (els quatre departaments) i perquè hi estigués d’acord el màxim nombre de gent a la Junta.

La nostra proposta s’emmarcava dins una esmena a la totalitat al text de la Gestora, que vam defensar a la Junta sense saber quants vots obtindria finalment. Aquesta sessió extraordinària comptava amb esmenes parcials d’altres sectors (PAS, professorat o la mateixa Comissió Gestora) que no van arribar a votar-se perquè l’esmena a la totalitat presentada pels estudiants va obtenir el suport necessari per a ser aprovada: 23 vots a favor, 20 en contra i 2 en blanc.

S’evidenciava, així, que la feina feta pels representants dels estudiants tenia els seus fruits i que la participació activa i responsable de l’estudiantat podia influir decisivament en l’esdevenir de la nostra Facultat. És evident que encara queda molta feina per fer i que caldrà treballar per aglutinar el màxim nombre de professorat i PAS al nostre projecte ja que sinó gaudirà de poca legitimitat i no haurà servit de res tot el procés.

La participació estudiantil institucional a la universitat (a Comunicació amb el col·lectiu JUNTS) fa un pas més cap a la maduresa, cap a la responsabilitat, i cal que tots i totes siguem capaços de no defallir per tal que els interessos de l’estudiantat segueixin sent representats amb veu, però sobretot amb vots, a les Juntes i al Claustre de la UAB.

Si voleu conèixer l’esmena a la totalitat (publicada al blog de la Plataforma per un reglament digne): http://perunreglamentdigne.wordpress.com/la-nostra-esmena-a-la-totalitat/ Si voleu saber qui som JUNTS i perquè fem el que fem: http://juntsfcc.blogspot.com/

Gerard Sentís Garcés
Membre de JUNTS (representant dels estudiants de Comunicació Audiovisual a la Junta de Facultat de Ciències de la Comunicació)

Com pot ser que hi hagi professors que triguin mesos a donar els resultats de treballs i exàmens? Per què hi ha unes optatives i no unes altres? Per què els itineraris tenen assignatures al matí i a la tarda? Per què això i per què allò altre? I, per què aquestes preguntes, aquesta incomoditat, aquestes queixes es queden, massa vegades, en conversa de passadís o de bar?

Són moltes les queixes, les aportacions i els matisos que els i les estudiants volem fer a la Universitat (aquesta que volem seguir adjectivant de pública i de qualitat), i sobretot a les facultats particulars; ja que és la realitat que ens toca més de prop; la que més bé coneixem i la que ens afecta al dia a dia. Sovint, però, no sabem on fer-les, a qui fer-les, o com transmetre-les.

Potser hem omplert algun full de reclamació a la gestió acadèmica a la facultat. Hem anat a tutories a queixar-nos quan no ens han respectat uns percentatges d’avaluació. A títol individual, o fins i tot de grup classe, intentem que se’ns respectin els nostres drets. Malgrat això cal anar més enllà, entendre que el que cal defensar i el que cal canviar va més lluny del nostre cas anecdòtic i particular. Que molts dels problemes amb els que ens topem són problemes compartits i que val la pena buscar respostes i solucions conjuntes i consensuades i no pedaços per anar tirant.

Crec jo que, el primer que cal fer és prendre consciència que allò que ens afecta també és susceptible d’afectar a altres companys i companyes. Adonar-nos que som, o hem de ser, agents actius a la universitat. Que hi podem dir la nostra, que hem de dir la nostra. El que passa és que sovint no sabem on fer-ho, o com fer-ho. Els i les estudiants tenim veu i vot en els òrgans que prenen les decisions de les facultats (les Juntes, el Claustre –on es decideixen, per esmentar algun exemple, els pressupostos de la facultat, i els horaris de les assignatures).

Els i les estudiants que hi van com a representants de la resta s’elegeixen a través d’unes eleccions. A les eleccions (tot i que depèn molt de cada facultat particular) s’hi presenten diferents organitzacions d’estudiants. Pots votar-los i, sobretot, pots afegir-t’hi. Com? Primer de tot, recomano, informant-te de quines organitzacions hi ha a la teva facultat, mirar què han fet, què volen fer, quins són els seus objectius i la seva manera de treballar. Gran part d’aquestes organitzacions tenen pàgines web i es reuneixen setmanalment a la mateixa facultat, per tal de parlar del que han fet, de com van els projectes que tenen en marxa i de que més poden fer per millorar la facultat.

A més a més, a part del vot que tenen els i les estudiants elegits, cal promoure espais perquè tothom pugui expressar la seva opinió i sobretot, perquè el vot dels representants dels estudiants vagi acord amb les necessitats i els interessos d’aquells estudiants que els han escollit.

El que cal doncs és unir les veus de les queixes, la voluntat de la transformació per poder-les presentar i defensar amb més força, contundència i suport.

Més enllà de les facultats també hi ha organitzacions estudiantils. Formades per tota aquella gent que comparteix una manera de veure el món i una concepció de la universitat que l’empeny a transformar-la. És el cas de Joves d’Esquerra Verda que té molt a dir sobre la universitat i el que hi passa, i que ho diu. Ho diu a través de les idees que llença i defensa, del material que reparteix, dels actes que organitza, de les taules rodones, del treball conjunt amb d’altres col·lectius. Defensa una universitat més transparent i democràtica, una universitat en la que hi prevalguin els interessos socials i no econòmics, així com la igualtat d’oportunitats.

I ho fa d’una forma totalment oberta i participativa, on qualsevol estudiant amb les mateixes inquietuds, els mateixos reptes i uns valors compartits a l’hora de dissenyar respostes hi té lloc.

Júlia Mas Maresma