Recordar la Universitat

Potser és hora que recordem que l’educació és un dret universal. Un dret del que totes i tots hauríem de poder gaudir. Potser també caldria recordar que l’educació és la base on creix la nostra societat i que cal que la cuidem i la fem de la màxima qualitat possible si volem la millor societat possible.

La Universitat és un d’aquests espais d’educació que cal cuidar i que tal com des de Joves d’Esquerra Verda entenem ha de ser un espai públic, on s’hi encabeixen totes les persones que desitgin estudiar-hi sense límits d’oportunitat i un espai de qualitat, on totes i tots els estudiants rebin uns bons coneixements. I entenem que és l’Administració qui ha de proporcionar-nos la situació adequada per què això sigui així.

A nivell estatal la Llei Orgànica d’Universitats (LOU) impulsada pel PP va oblidar-se d’aquests pilars bàsics i amenaçava perillosament el concepte d’Universitat pública i de qualitat. Ara, amb la reforma del govern socialista aquesta amenaça segueix present, tot i que amb menys perillositat.

A Catalunya, hem d’estar atents a la possible creació d’una nova Llei d’Universitats i no podem perdre la oportunitat de fer sentir la nostra veu com a estudiants. Entenem que aquesta llei hauria d’apropar el debat amb els que vivim la Universitat dia a dia. Creiem que la representativitat dels estudiants en la presa de decisions hauria de ser més que el petit o nul paper que se’ns ha donat en les anteriors reformes a la vegada que el sistema universitari que ha d’impulsar la llei hauria d’allunyar-se de la privatització en què es troben actualment els serveis públics que ens han d’igualar en oportunitats a totes i tots en l’accés a l’Ensenyament Superior.

L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que comença a ser aplicat a les universitats catalanes, necessita un major finançament per a les universitats i una ajuda en recursos per als i les estudiants. Sense un augment dels recursos, els centres educatius no seran capaços d’adaptar les seves infraestructures i docència al canvi educatiu que planteja la reforma i sense beques i ajudes els i les estudiants no podrem fer front als preus que cada cop són més alts: les taxes universitàries augmenten més del que ho fa l’IPC i l’oportunitat universal d’accés a la universitat és cada cop més petita.

Tots aquests recursos els ha d’oferir l’Administració per tal que els/les rectors/es no hagin d’acudir a les empreses com a font alternativa per tal de tirar endavant la vida de la universitat. L’entrada d’interessos privats emmalalteix el servei educatiu públic i fa que quedi difuminat el nostre interès, que és un dret a una universitat pública, d’igualtat i de qualitat.

És hora que ho recordem i ens informem. Cal saber què passa amb el món universitari i hem de treballar, cadascú dins de les seves possibilitats, per tal de defensar aquest important espai que és la Universitat.

Joves d’Esquerra Verda-UAB diu “no” a l’homofòbia

El passat divendres 16, JEV UAB va organitzar un acte contra l’homofòbia a la Facultat de Ciències de la Comunicació amb la presència de l’eurodiputat Raül Romeva i el professor de relacions internacionals Francesc Serra. La xerrada va comptar amb més d’una trentena d’assistents.

 

En motiu del dia contra l’homofòbia, celebrat el 17 de maig, Joves d’Esquerra Verda va voler posar sobre la taula quina és la situació actual a Europa del col·lectiu LGTB i quines mesures s’estan impulsant des del Parlament Europeu.

 

Per a fer-ho van comptar amb la presència de Raül Romeva, vice-president de l’intergrup pels drets dels LGTB al Parlament Europeu. Romeva va posar de manifest que “hi ha encara molta feina per fer”, també en els països considerats més avançats en llibertats personals, com és el cas de França. L’eurodiputat va afegir que “hi ha coses que no es poden acceptar i no hi ha mínim comú denominador que valgui: és el cas de les llibertats sexuals”.

 

Anteriorment, Francesc Serra va posar sobre la taula què se celebrava exactament en aquest dia assenyalat: el 18è aniversari de la desaparició de l’homosexualitat de la llista de malalties psíquiques de l’OMS. Serra va remarcar també que molts països que es consideraven “moderns i avançats” han començat a quedar enrere d’ençà que el matrimoni entre persones del mateix sexe està essent possible a països com Espanya o Holanda.

STOP HOMOFÒBIA!

Acte en motiu del 17 de maig, dia Internacional contra l’Homofòbia

-Intervenen:

Raül Romeva, Eurodiputat d’ICV al Parlament Europeu, i vicepresident de l’intergrup en favor dels drets dels Gays i Lesbianes, Transexuals i Bisexuals del Parlament Europeu

Francesc Serra, professor de relacions internacionals i política internacional Europea a la UAB

Divendres 16 de maig, 13.00h
Aula 14 (Xalet)
Facultat de Ciències de la Comunicació

 

 

US HI ESPEREM A TOTS I TOTES!

1 de maig!

3 preguntes, 1 resposta El treball dignifica? Únicament quan es realitza en condicions dignes. A través del treball, la majoria de les persones accedim a la nostra emancipació, aconseguim “guanyar-nos la vida”. D’aquesta manera, accedint al treball conquerim el nostre dret a dibuixar un futur per a nosaltres i els que ens envolten, a muntar-nos la vida pel nostre compte. La persistència d’estratègies empresarials de competir en l’economia globalitzada a base de reduir els costos laborals no és només una opció abocada al fracàs, és també la condemna per a milers de joves a un treball precari i, per tant, a una vida en precari. De manera molt especial hem de denunciar l’actual situació de baixos salaris. La major part de llocs de treball que s’han creat en els darrers temps han sorgit a sectors econòmics amb predomini d’empreses que pretenen substituir les inversions econòmiques de futur per l’explotació laboral de les persones que estem en situacions més vulnerables: joves, dones i treballadors estrangers. Explotació que es realitza de manera directa o mitjançant la subcontractació, les ETT o les Empreses de Serveis Integrals. Baixos salaris, temporalitat crònica dels contractes, accidents de treball i malalties professionals són les tres xacres que s’imposen a les noves generacions de treballadores i treballadors i que s’estenen progressivament a la resta de la societat. Només conquerint el treball estable i amb drets conquerirem el nostre futur. L’habitatge és un dret? No, si només està sobre el paper. Els drets només existeixen si es converteixen en realitats i avui això no és compleix. La combinació de treball precari i especulació amb l’habitatge és la tenalla  que la majoria de nosaltres patim. Mentre des del poder econòmic es continuï imposant el dret de constructors, immobiliàries i propietaris a especular per sobre del dret a les persones a tenir un sostre, l’habitatge no serà un dret real i cada cop més persones ens veurem afectats per la impossibilitat de marxar de casa dels pares, els “zulos” i la inseguretat cap al futur. La nova Llei del dret a l’habitatge pot acabar sent un pas endavant o una decepció. Només amb la mobilització social aconseguirem un compromís ferm i decidit de les institucions per tal de prendre mesures realment eficaces per a que els drets de paper esdevinguin realitats tangibles. L’educació permet superar les diferències socials? Només en cas que sigui pública, de qualitat i laica. La concertació d’escoles el·litistes o religioses ha suposat treure recursos públics de l’educació pública, aquella a la que tothom pot accedir de manera igualitària, i passar-los a l’educació privada que només serveix a uns pocs. Els treballadors i treballadores hem pagat durant massa anys l’educació exclusiva dels més rics. El Pacte Nacional per l’Educació signat fa un any entre govern, sindicats i organitzacions educatives pot significar la major aposta des de la 2a República per l’educació per a tothom. Però és necessari que exigim al govern el seu compliment a través de la nostra presència al carrer. Ben al contrari, l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior suposa un nou escenari en la Universitat, en el que la reestructuració de les titulacions pot comportar una greu el·litització, i majors desigualtats en els llocs de treball a aspirar. Amb la manca de finançament públic, a més a més, la Universitat pública s’equipara amb la privada, i per tant es concep l’ensenyament com una mercaderia. La implantació d’aquest procés, amb unes beques també insuficients, i la dificultat que suposa compaginar treball i estudis, fan que cada vegada estudiantat i precarietat estiguin més associats. La nostra resposta: la mobilització social Un panorama eternament temporal i inestable. Un panorama on els discursos cínics de la dreta que ens parlen d’oportunitats i flexibilitat per a fer-nos una vida a la nostra mida xoquen amb unes realitats d’incertesa i precarietat social. Però també un panorama en que conquerim nous drets i plantem cara, en que l’acció col·lectiva de les persones és la millor resposta per a conquerir el nostre dret a mirar el futur amb optimisme. És per això que el proper 1 de maig tornarem a sortir al carrer, conjuntament amb milions de treballadores i treballadors de tot el món. Aquesta és la nostra millor eina i pensem fer-la servir. I tu què, actues?