La política universitària institucional sí que serveix, i tant!

Fa poc més de deu dies la Junta de la Facultat de Ciències de la Comunicació, en sessió extraordinària, debatia i votava el futur reglament del centre. La reforma d’aquest text venia donada per un nou context facultatiu (reconversió estructural passant de dos departaments adscrits al centre a quatre) i general (el procés d’adaptació a l’EEES). Cal conèixer també un altre factor clau en tot aquest procés: aquesta Facultat no té un Deganat sorgit d’unes eleccions sinó que està governada per una Comissió Gestora proposada per la Rectora i refrendada per la Junta de Facultat. Aquesta Comissió Gestora tenia com a únics punts del seu mandat l’aprovació dels plans d’estudi (feta durant el mes d’octubre) i el nou reglament.

El Reglament presentat per la Comissió Gestora, via una Comissió de Reglament que havia de portar una proposta de consens a la Junta, va perdre el suport estudiantil a la tercera reunió. Va ser quan la Gestora va considerar que algunes de les seves propostes eren innegociables i els representants dels estudiants no hi vam votar a favor.

S’iniciava llavors un curt però intens període on els representants dels estudiants vam redactar una proposta alternativa de reglament, que modificava mínimament l’actual però que s’adaptava perfectament a les necessitats del nou context esmentat. Els canvis eren mínims per tal que suposés un impàs fins a la proclamació d’una Junta representativa de la nova realitat facultativa (els quatre departaments) i perquè hi estigués d’acord el màxim nombre de gent a la Junta.

La nostra proposta s’emmarcava dins una esmena a la totalitat al text de la Gestora, que vam defensar a la Junta sense saber quants vots obtindria finalment. Aquesta sessió extraordinària comptava amb esmenes parcials d’altres sectors (PAS, professorat o la mateixa Comissió Gestora) que no van arribar a votar-se perquè l’esmena a la totalitat presentada pels estudiants va obtenir el suport necessari per a ser aprovada: 23 vots a favor, 20 en contra i 2 en blanc.

S’evidenciava, així, que la feina feta pels representants dels estudiants tenia els seus fruits i que la participació activa i responsable de l’estudiantat podia influir decisivament en l’esdevenir de la nostra Facultat. És evident que encara queda molta feina per fer i que caldrà treballar per aglutinar el màxim nombre de professorat i PAS al nostre projecte ja que sinó gaudirà de poca legitimitat i no haurà servit de res tot el procés.

La participació estudiantil institucional a la universitat (a Comunicació amb el col·lectiu JUNTS) fa un pas més cap a la maduresa, cap a la responsabilitat, i cal que tots i totes siguem capaços de no defallir per tal que els interessos de l’estudiantat segueixin sent representats amb veu, però sobretot amb vots, a les Juntes i al Claustre de la UAB.

Si voleu conèixer l’esmena a la totalitat (publicada al blog de la Plataforma per un reglament digne): http://perunreglamentdigne.wordpress.com/la-nostra-esmena-a-la-totalitat/ Si voleu saber qui som JUNTS i perquè fem el que fem: http://juntsfcc.blogspot.com/

Gerard Sentís Garcés
Membre de JUNTS (representant dels estudiants de Comunicació Audiovisual a la Junta de Facultat de Ciències de la Comunicació)

Joves representants: canviar la universitat des de dins

 

Com pot ser que hi hagi professors que triguin mesos a donar els resultats de treballs i exàmens? Per què hi ha unes optatives i no unes altres? Per què els itineraris tenen assignatures al matí i a la tarda? Per què això i per què allò altre? I, per què aquestes preguntes, aquesta incomoditat, aquestes queixes es queden, massa vegades, en conversa de passadís o de bar?

Són moltes les queixes, les aportacions i els matisos que els i les estudiants volem fer a la Universitat (aquesta que volem seguir adjectivant de pública i de qualitat), i sobretot a les facultats particulars; ja que és la realitat que ens toca més de prop; la que més bé coneixem i la que ens afecta al dia a dia. Sovint, però, no sabem on fer-les, a qui fer-les, o com transmetre-les.

Potser hem omplert algun full de reclamació a la gestió acadèmica a la facultat. Hem anat a tutories a queixar-nos quan no ens han respectat uns percentatges d’avaluació. A títol individual, o fins i tot de grup classe, intentem que se’ns respectin els nostres drets. Malgrat això cal anar més enllà, entendre que el que cal defensar i el que cal canviar va més lluny del nostre cas anecdòtic i particular. Que molts dels problemes amb els que ens topem són problemes compartits i que val la pena buscar respostes i solucions conjuntes i consensuades i no pedaços per anar tirant.

Crec jo que, el primer que cal fer és prendre consciència que allò que ens afecta també és susceptible d’afectar a altres companys i companyes. Adonar-nos que som, o hem de ser, agents actius a la universitat. Que hi podem dir la nostra, que hem de dir la nostra. El que passa és que sovint no sabem on fer-ho, o com fer-ho. Els i les estudiants tenim veu i vot en els òrgans que prenen les decisions de les facultats (les Juntes, el Claustre –on es decideixen, per esmentar algun exemple, els pressupostos de la facultat, i els horaris de les assignatures).

Els i les estudiants que hi van com a representants de la resta s’elegeixen a través d’unes eleccions. A les eleccions (tot i que depèn molt de cada facultat particular) s’hi presenten diferents organitzacions d’estudiants. Pots votar-los i, sobretot, pots afegir-t’hi. Com? Primer de tot, recomano, informant-te de quines organitzacions hi ha a la teva facultat, mirar què han fet, què volen fer, quins són els seus objectius i la seva manera de treballar. Gran part d’aquestes organitzacions tenen pàgines web i es reuneixen setmanalment a la mateixa facultat, per tal de parlar del que han fet, de com van els projectes que tenen en marxa i de que més poden fer per millorar la facultat.

A més a més, a part del vot que tenen els i les estudiants elegits, cal promoure espais perquè tothom pugui expressar la seva opinió i sobretot, perquè el vot dels representants dels estudiants vagi acord amb les necessitats i els interessos d’aquells estudiants que els han escollit.

El que cal doncs és unir les veus de les queixes, la voluntat de la transformació per poder-les presentar i defensar amb més força, contundència i suport.

Més enllà de les facultats també hi ha organitzacions estudiantils. Formades per tota aquella gent que comparteix una manera de veure el món i una concepció de la universitat que l’empeny a transformar-la. És el cas de Joves d’Esquerra Verda que té molt a dir sobre la universitat i el que hi passa, i que ho diu. Ho diu a través de les idees que llença i defensa, del material que reparteix, dels actes que organitza, de les taules rodones, del treball conjunt amb d’altres col·lectius. Defensa una universitat més transparent i democràtica, una universitat en la que hi prevalguin els interessos socials i no econòmics, així com la igualtat d’oportunitats.

I ho fa d’una forma totalment oberta i participativa, on qualsevol estudiant amb les mateixes inquietuds, els mateixos reptes i uns valors compartits a l’hora de dissenyar respostes hi té lloc.

Júlia Mas Maresma

JEV-UAB reparteix preservatius en motiu del Dia Mundial contra la SIDA

Avui, 1 de Desembre, se celebra el Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA. Diferents col·lectius de la Universitat Autònoma de Barcelona han participat, d’alguna forma, en aquest recolzament mundial als afectats pel VIH així com han manifestat el seu desig de seguir lluitant contra aquesta malaltia, que afecta sobretot a països del 3r món.

Joves d’Esquerra Verda no n’ha volgut quedar al marge, i per això aquest matí quatre membres de JEV-UAB hem repartit preservatius a les persones que arribaven o marxaven de la UAB, liquidant 800 unitats en menys de 45 minuts. Ha estat una reivindicació que ens ha deixat un bon sabor de boca, atès que ha tingut molt bona rebuda entre els estudiants, treballadors i docents de la comunitat universitària, i a més a més hem pogut expressar la nostra solidaritat i voluntat fèrrees respecte aques tema.

Des de Joves d’Esquerra Verda, ens sentim i manifestem compromesos respecte la lluita contra la SIDA, així com aboguem de forma ineludible per la no-marginació dels afectats pel VIH. Promovem que els col·lectius menys afavorits i sobretot les regions més pobres del planeta tinguin accés fàcil i universal a mètodes anticonceptius per tal de frenar el contagi, així com el tractament garantit per a les persones infectades.

Gerard Domínguez i Reig

Acte contra la presència de tropes espanyoles a l’Afganistan

Joves d’Esquerra Verda UAB va participar el passat dimecres 25 en una xerrada debat organitzada des de la Plataforma Aturem la Gerra-UAB sota el titol “La guerra a l’Afganistan: Per què s’han de retirar les tropes espanyoles?”. La xerrada va comptar amb dues intervencions, primer la de l’activista palestí i estudiant de la UAB Hisham Ihshaish, sobre la situació actual de Palestina i la necessitat de exigir el boicot a Israel fins que es resolgui el conflicte i s’aconsegueixi la pau. En segon lloc, va intervenir  David Karvala de la Plataforma Aturem la Guerra, qui va explicar la situació a l’Afganistan, on es continuen enviant tropes espanyoles dient que van sota una “missió de pau”. David va fer èmfasi en la necessitat de que els moviments socials prenguin força en aquest moment i aconsegueixen la retirada de les tropes. També la Delfina Rossi, membre de JEV-UAB, va fer de moderadora en aquest acte.

L’objectiu principal de la xerrada debat era conscienciar als i les estudiants i fer difusió de l’activitat que es realitzarà aquest dissabte 28 a les 17.30hs a la plaça exigint la retirada de les tropes de l’Afganistan. L’activitat és una petita marxa des de la plaça de la Catedral fins a la Plaça Sant Jaume, on tothom anirà vestit de negre i durà espelmes. Aquesta activitat es fa de forma interconnectada amb el moviment anti-guerra de la resta de l’Estat Espanyol.

Des de JEV participem activament en totes les activitats de la Plataforma i continuem exigint la retirada de les tropes. Cap missió és de pau si implica l’exèrcit i cap exercit portarà la pau enlloc. Així doncs, condemnem l’acció del govern espanyol, que des dels seus inicis ha dut a terme una política exterior i de defensa contradictòria: va guanyar el govern manifestant-se contra la guerra i, en el moment actual, recolza conflictes a altre parts del món, argumentant que són “missions de pau”. Pensem que la ironia i el sarcasme són ofensius per a tota la ciutadania de l’estat espanyol i per tant exigim un canvi de paradigma. Cal recordar, també, que el govern espanyol ven armes a Israel, contribuint al conflicte secular a la regió.

Per acabar, us oferim unes quantes planes web que els ponents van recomenar durant l’acte:

• http://tropasfueradeafganistan.blogspot.com
• www.aturemlaguerra.org
• www.facebook.com/aturemlaguerra
• www.palestina.cat

Delfina Rossi

Recordar la Universitat

Potser és hora que recordem que l’educació és un dret universal. Un dret del que totes i tots hauríem de poder gaudir. Potser també caldria recordar que l’educació és la base on creix la nostra societat i que cal que la cuidem i la fem de la màxima qualitat possible si volem la millor societat possible.

La Universitat és un d’aquests espais d’educació que cal cuidar i que tal com des de Joves d’Esquerra Verda entenem ha de ser un espai públic, on s’hi encabeixen totes les persones que desitgin estudiar-hi sense límits d’oportunitat i un espai de qualitat, on totes i tots els estudiants rebin uns bons coneixements. I entenem que és l’Administració qui ha de proporcionar-nos la situació adequada per què això sigui així.

A nivell estatal la Llei Orgànica d’Universitats (LOU) impulsada pel PP va oblidar-se d’aquests pilars bàsics i amenaçava perillosament el concepte d’Universitat pública i de qualitat. Ara, amb la reforma del govern socialista aquesta amenaça segueix present, tot i que amb menys perillositat.

A Catalunya, hem d’estar atents a la possible creació d’una nova Llei d’Universitats i no podem perdre la oportunitat de fer sentir la nostra veu com a estudiants. Entenem que aquesta llei hauria d’apropar el debat amb els que vivim la Universitat dia a dia. Creiem que la representativitat dels estudiants en la presa de decisions hauria de ser més que el petit o nul paper que se’ns ha donat en les anteriors reformes a la vegada que el sistema universitari que ha d’impulsar la llei hauria d’allunyar-se de la privatització en què es troben actualment els serveis públics que ens han d’igualar en oportunitats a totes i tots en l’accés a l’Ensenyament Superior.

L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior que comença a ser aplicat a les universitats catalanes, necessita un major finançament per a les universitats i una ajuda en recursos per als i les estudiants. Sense un augment dels recursos, els centres educatius no seran capaços d’adaptar les seves infraestructures i docència al canvi educatiu que planteja la reforma i sense beques i ajudes els i les estudiants no podrem fer front als preus que cada cop són més alts: les taxes universitàries augmenten més del que ho fa l’IPC i l’oportunitat universal d’accés a la universitat és cada cop més petita.

Tots aquests recursos els ha d’oferir l’Administració per tal que els/les rectors/es no hagin d’acudir a les empreses com a font alternativa per tal de tirar endavant la vida de la universitat. L’entrada d’interessos privats emmalalteix el servei educatiu públic i fa que quedi difuminat el nostre interès, que és un dret a una universitat pública, d’igualtat i de qualitat.

És hora que ho recordem i ens informem. Cal saber què passa amb el món universitari i hem de treballar, cadascú dins de les seves possibilitats, per tal de defensar aquest important espai que és la Universitat.

Joves d’Esquerra Verda-UAB diu “no” a l’homofòbia

El passat divendres 16, JEV UAB va organitzar un acte contra l’homofòbia a la Facultat de Ciències de la Comunicació amb la presència de l’eurodiputat Raül Romeva i el professor de relacions internacionals Francesc Serra. La xerrada va comptar amb més d’una trentena d’assistents.

 

En motiu del dia contra l’homofòbia, celebrat el 17 de maig, Joves d’Esquerra Verda va voler posar sobre la taula quina és la situació actual a Europa del col·lectiu LGTB i quines mesures s’estan impulsant des del Parlament Europeu.

 

Per a fer-ho van comptar amb la presència de Raül Romeva, vice-president de l’intergrup pels drets dels LGTB al Parlament Europeu. Romeva va posar de manifest que “hi ha encara molta feina per fer”, també en els països considerats més avançats en llibertats personals, com és el cas de França. L’eurodiputat va afegir que “hi ha coses que no es poden acceptar i no hi ha mínim comú denominador que valgui: és el cas de les llibertats sexuals”.

 

Anteriorment, Francesc Serra va posar sobre la taula què se celebrava exactament en aquest dia assenyalat: el 18è aniversari de la desaparició de l’homosexualitat de la llista de malalties psíquiques de l’OMS. Serra va remarcar també que molts països que es consideraven “moderns i avançats” han començat a quedar enrere d’ençà que el matrimoni entre persones del mateix sexe està essent possible a països com Espanya o Holanda.

STOP HOMOFÒBIA!

Acte en motiu del 17 de maig, dia Internacional contra l’Homofòbia

-Intervenen:

Raül Romeva, Eurodiputat d’ICV al Parlament Europeu, i vicepresident de l’intergrup en favor dels drets dels Gays i Lesbianes, Transexuals i Bisexuals del Parlament Europeu

Francesc Serra, professor de relacions internacionals i política internacional Europea a la UAB

Divendres 16 de maig, 13.00h
Aula 14 (Xalet)
Facultat de Ciències de la Comunicació

 

 

US HI ESPEREM A TOTS I TOTES!

1 de maig!

3 preguntes, 1 resposta El treball dignifica? Únicament quan es realitza en condicions dignes. A través del treball, la majoria de les persones accedim a la nostra emancipació, aconseguim “guanyar-nos la vida”. D’aquesta manera, accedint al treball conquerim el nostre dret a dibuixar un futur per a nosaltres i els que ens envolten, a muntar-nos la vida pel nostre compte. La persistència d’estratègies empresarials de competir en l’economia globalitzada a base de reduir els costos laborals no és només una opció abocada al fracàs, és també la condemna per a milers de joves a un treball precari i, per tant, a una vida en precari. De manera molt especial hem de denunciar l’actual situació de baixos salaris. La major part de llocs de treball que s’han creat en els darrers temps han sorgit a sectors econòmics amb predomini d’empreses que pretenen substituir les inversions econòmiques de futur per l’explotació laboral de les persones que estem en situacions més vulnerables: joves, dones i treballadors estrangers. Explotació que es realitza de manera directa o mitjançant la subcontractació, les ETT o les Empreses de Serveis Integrals. Baixos salaris, temporalitat crònica dels contractes, accidents de treball i malalties professionals són les tres xacres que s’imposen a les noves generacions de treballadores i treballadors i que s’estenen progressivament a la resta de la societat. Només conquerint el treball estable i amb drets conquerirem el nostre futur. L’habitatge és un dret? No, si només està sobre el paper. Els drets només existeixen si es converteixen en realitats i avui això no és compleix. La combinació de treball precari i especulació amb l’habitatge és la tenalla  que la majoria de nosaltres patim. Mentre des del poder econòmic es continuï imposant el dret de constructors, immobiliàries i propietaris a especular per sobre del dret a les persones a tenir un sostre, l’habitatge no serà un dret real i cada cop més persones ens veurem afectats per la impossibilitat de marxar de casa dels pares, els “zulos” i la inseguretat cap al futur. La nova Llei del dret a l’habitatge pot acabar sent un pas endavant o una decepció. Només amb la mobilització social aconseguirem un compromís ferm i decidit de les institucions per tal de prendre mesures realment eficaces per a que els drets de paper esdevinguin realitats tangibles. L’educació permet superar les diferències socials? Només en cas que sigui pública, de qualitat i laica. La concertació d’escoles el·litistes o religioses ha suposat treure recursos públics de l’educació pública, aquella a la que tothom pot accedir de manera igualitària, i passar-los a l’educació privada que només serveix a uns pocs. Els treballadors i treballadores hem pagat durant massa anys l’educació exclusiva dels més rics. El Pacte Nacional per l’Educació signat fa un any entre govern, sindicats i organitzacions educatives pot significar la major aposta des de la 2a República per l’educació per a tothom. Però és necessari que exigim al govern el seu compliment a través de la nostra presència al carrer. Ben al contrari, l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior suposa un nou escenari en la Universitat, en el que la reestructuració de les titulacions pot comportar una greu el·litització, i majors desigualtats en els llocs de treball a aspirar. Amb la manca de finançament públic, a més a més, la Universitat pública s’equipara amb la privada, i per tant es concep l’ensenyament com una mercaderia. La implantació d’aquest procés, amb unes beques també insuficients, i la dificultat que suposa compaginar treball i estudis, fan que cada vegada estudiantat i precarietat estiguin més associats. La nostra resposta: la mobilització social Un panorama eternament temporal i inestable. Un panorama on els discursos cínics de la dreta que ens parlen d’oportunitats i flexibilitat per a fer-nos una vida a la nostra mida xoquen amb unes realitats d’incertesa i precarietat social. Però també un panorama en que conquerim nous drets i plantem cara, en que l’acció col·lectiva de les persones és la millor resposta per a conquerir el nostre dret a mirar el futur amb optimisme. És per això que el proper 1 de maig tornarem a sortir al carrer, conjuntament amb milions de treballadores i treballadors de tot el món. Aquesta és la nostra millor eina i pensem fer-la servir. I tu què, actues?

Dimarts de pasqua, un dia perdut per a l’estudiantat

Un any més, la nostra facultat (Ciències Polítiques i Sociologia) torna a realitzar la festa de la Facultat l’endemà del dilluns de Pasqua.

Segur que molts i moltes pensaran que és una gran idea. Personalment, em decep que una facultat que és (o hauria de ser) activa i activista, plena d’associacions i estudiantat amb idees i projectes interessants, no sigui capaç d’aprofitar aquesta festa, com fan d’altres facultats, per plantejar activitats lúdiques i culturals, que puguin servir per donar a conèixer allò que es fa a la Facultat més enllà de les classes, per passar una bona estona o per aprendre qualsevol altra cosa que no impliqui quedar-se a casa.

Tots i totes ens hem sentit dir, que no pot ser que tinguem tantes vacances, que no desaprofitem un sol pont i que, cada dos per tres, s’estan convocant manifestacions per no fer classe. Volem i podem demostrar que això no és cert, que no ens mou les ganes d’evitar les classes, que som capaços de plantejar alternatives.

Espero no recuperar aquest article l’any vinent.

Toni Peñafiel
Estudiant de Ciències Polítiques